Museu Diocesà de Barcelona

Amb els antecedents de la inauguració dels museus diocesans de Vic (1891), Lleida (1893), Solsona (1896) i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya (1913), l’any 1915 fou iniciat el projecte del Museu Diocesà de Barcelona, al qual mostraren sempre el seu suport els bisbes Laguarda i Reig. Aquest darrer cursà aquell any una circular on demanava a tots els rectors de la Diòcesi de Barcelona que enviessin les obres d’art que convenientment poguessin. En menys d’un any es reuniren més de sis-centes obres que havien quedat fora de culte, i el 22 d’octubre de 1916 s’inaugurà el Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona, que s’ubicà a la planta baixa del Seminari Conciliar, i en fou primer director el Dr. Manuel Trens.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939, en ésser saquejat i incendiat l'edifici del Seminari, es causà la pèrdua d’un bon nombre d’objectes d’art. Entre aquestes obres perdudes es trobava un retaule dedicat a Sant Silvestre, procedent de Sant Sebastià de Montmajor. D’altres obres van anar a parar a mans de particulars o museus, alguns dels quals les retornaren en finalitzar la guerra. Finalment, els objectes salvats van ser suficients per permetre la reobertura del Museu, en la mateixa seu que ocupava abans de la guerra, acte que fou presidit el 30 de maig de 1960 pel bisbe Gregori Modrego. El Dr. Trens en fou el director fins la seva mort. Seria substituït pel Dr. Francesc Camprubí.

A partir de l’any 1982 la direcció del museu Diocesà la va assumir el Dr. Josep M. Martí Bonet, el qual va fer efectiva la ubicació del Museu en la seva seu actual, l’edifici de la Pia Almoina, tot seguint una vella aspiració del Dr. Trens, que mai no va veure realitzada. Aquest edifici té el seu origen en una institució caritativa fundada per la Canongia de Barcelona, el 1009, per tal de tenir cura dels pobres i pelegrins. Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la Catedral, i a partir d’aquell moment es traslladà al lloc que ocupa fins a l’actualitat: un conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la Canongia des del segle X fins el XIV (1369), quan els canonges deixaren la regla conventual. Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que es preserven avui dia. Aquesta consta de dos cossos: un de gòtic, amb façana lateral a la baixada de la Canongia i entrada en el Pla de la Seu, aixecat vers el 1435, i un altre renaixentista, longitudinal a l’anterior i afegit vers el 1546. Encara ara s’hi aprecien restes de les construccions precedents, com ara una torre i fragments de la muralla del segle IV, o un capitell preromànic.

Obres d'art

El fons del Museu Diocesà de Barcelona es composa d’obres antigues de molt diverses cronologies i estils artístics. Pel que fa a la procedència de les obres d’art, aquesta és, majoritàriament, de l’àmbit del Bisbat de Barcelona, bé que és possible trobar-ne d’altres indrets. Les èpoques tardoromana i preromànica es veuen representades per diverses obres, algunes procedents d’excavació arqueològica, com el retrat d’un jove romà, trobat al subsòl del Palau Episcopal, o una làpida sepulcral preromànica de Sant Pere de Vilamajor, datada del segle IX.

L’època romànica, coincident amb la gran expansió territorial de l’Església Catalana, es troba molt ben representada al Museu, amb obres de gran importància, com les pintures al fresc de Sant Salvador de Polinyà, la talla del Crist en Majestat o diverses talles de la Mare de Déu, com la de Toudell, del segle XIII, a través de les quals es pot seguir l’evolució iconogràfica d’aquest tema tan popular a Catalunya. Del mateix segle conservem una col·lecció de bigues policromades amb motius heràldics i inscripcions cúfiques que decoren el sostre d’una de les sales del Museu. D’aquesta època són diverses obres provinents del monestir de Sant Cugat, com el bàcul de l’abat Clasquerí, una lipsanoteca, i l’alba i capa de l’abat Biure, assassinat el 1350, anterior a aquesta data, venerats com a relíquia. Una important obra d’orfebreria romànica és la Creu Processional de Riells del Fai. Evolucionant cap al gòtic, és de considerar el frontal d’altar de Santa Perpètua de Mogoda.

L’art gòtic es troba, també, molt ben representat al Museu en totes les variants artístiques; en pintura, les obres italianitzants dels Bassa, (taula de Sant Jaume, procedent del monestir de Jonqueres), de Ramon de Destorrent (taula de Sant Vicenç, procedent de Sant Celoni, Vallès Oriental), de Jaume Serra (retaule de Sant Joan Baptista, de l’església de Tobed, a Saragossa), del mestre de Rubió (retaule de Santa Oliva, Sant Benet i la Mare de Déu amb el Nen, procedent de Santa Oliva del Penedès) o Bernat Martorell (retaule de Sant Joan Baptista, de Cabrera de Mar i la taula de Sant Jordi, procedent de Sant Esteve de Palautordera), es complementen amb les de filiació flamenca, representades per Jaume Huguet (Mare de Déu de l’Anunciació, de Sant Feliu d’Alella), els Vergós (retaule de Santa Justa i Santa Rufina, de Lliçà d’Amunt, retaule de Sant Pere, de Sant Pere de Reixac), o Pere Garcia de Benavarri (retaule de Sant Quirze i Santa Julita, de l’església de Sant Quirze del Vallès). També són de destacar en aquest període diverses obres d’orfebreria, com l’arqueta reliquiari de Sant Cugat, de principi del segle XIV, procedent de Sant Cugat del Vallès, així com diverses creus processionals. Altres obres d’interès pertanyents a aquest estil són el sepulcre de fusta policromada de Santa Maria de Cervelló, procedent de l’església de la Mercè de Barcelona, o una completa col·lecció escultòrica de marededéus en alabastre i fusta i la rosassa de Sant Cugat de principis del segle XIV.

El renaixement es veu representat també al Museu Diocesà de Barcelona, malgrat la continuïtat de la tradició medieval a Catalunya i la limitada manifestació d’aquest estil. Tot i això, el Concili de Trento i la creació de la Companyia de Jesús promocionaren la construcció i reforma de noves esglésies i convents, que reberen la influència d’aquest estil artístic. Les pintures del navarrès Joan Gascó procedents de l’església de Sant Pere de Vilamajor (retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià), són un dels més importants exemples de la pintura en l’etapa de transició del gòtic al renaixement. Altres obres, de Francesc Ribes (Sant Cristòfol, procedent del convent de Montsió), Jaume Forner (retaule de Santa Agnès, de Santa Agnès de Malanyanes), o, sobretot, de Pere Nunyes i Enric Fernandes, que col·laboraren en la realització del retaule de Sant Sever per a l’hospital de clergues de Sant Sever de Barcelona, entre 1541 i 1542 i que representa la curació miraculosa del rei Martí l’Humà, (gràcies a la intercessió del sant), suposen alguns dels millors exemplars del fons museístic. De la magnífica col·lecció d’orfebreria renaixentista amb creus processionals obrades a diferents indrets de Catalunya, copons i altres objectes, en destaca l’excepcional custòdia de Santa Maria del Pi, de Barcelona, obra de l’argenter Llàtzer de la Castanya.

El barroc és representat bàsicament a través de l’obra pictòrica d’artistes com Antoni Viladomat (Sant Sopar, Sant Antoni de Pàdua, procedents dels Convent de Sant Agustí de Barcelona) o d’altres anònims. L’estatuària barroca que es conserva al Museu és bàsicament procedent de conjunts de retaules desapareguts. Destaquen una talla de Sant Jaume Pelegrí, dues representant a Santa Madrona, l’escultura central del retaule de Sant Eloi de l’església de la Mercè i la imatge orant de Sant Marià, obra de Ramon Amadeu, del 1806, procedent del convent dels Carmelites Descalços de la Rambla. La col·lecció es completa amb obres d’orfebreria, indumentària, mobiliari i plafons de ceràmica.

Els nombrosos corrents artístics dels segles XIX i XX, romanticisme, realisme, modernisme i noucentisme, troben en el Museu Diocesà representació a través de les obres de Joaquim de Cabanyes, Martí Alsina, Josep Armert, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Francesc Masriera, Joan Roig Soler, Mas i Fontdevila, Alexandre de Riquer (Puríssima), Francesc Gimeno, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Nicolau Raurich, Jaime Azcona, Nolasc Valls. Gran part dels escultors que són representats al Museu estan relacionats amb el centre de la Llotja (Escola de Belles Arts de Barcelona). En destaquen les obres del pessebrista Talarn (altar de la Mare de Déu amb l’Infant), les escultures en terracota d’Agapit Vallmitjana (àngel del Judici, Immaculada, Sant Antoni de Pàdua), les obres de Pau Gargallo (màscara funerària de Venanci Vallmitjana), i de Josep Llimona (Sant Josep amb l’Infant), el noucentista Rafael Solanic. El Museu custòdia també dibuixos de Josep Obiols. Les influències dels diferents estils es troben també en l’orfebreria, com es pot veure en la col·lecció de custòdies del període, entre les quals cal anomenar la procedent de l’església de Santa Juliana i Santa Semproniana de Barcelona, obra de l’artesà Ramon Sunyer. Es conserva al Museu el calze del bisbe Torres i Bages, de l’orfebre Josep Ignasi Ginabreda.

Exposicions realitzades

El fons museístic, que actualment compta amb més de dues mil obres catalogades, s’ha vist augmentat en els darrers anys per diverses donacions de particulars, algunes de les quals han estat prou importants per a ser objecte d’exposició monogràfica al Museu Diocesà, com ara la de pintura catalana del segle XIX procedents de la donació de Francesc d’A. Ros (Selecta IV, 1994). Recentment, ha ingressat al Museu el llegat del bisbe Català i Albosa, cedida per la família Espriu. D’altres importants exposicions a l’edifici de la Pia Almoina han estat les dedicades a obres del propi Museu o altres temes diversos, sovint en col·laboració amb d’altres institucions, eclesiàstiques o civils: Millenum (1989), Tirant lo Blanc (Generalitat de Catalunya, 1991), Splendor II Vallès (1991), Selecta I del Museu Diocesà (1991), Art Contemporani a la rectoria de Sant Pere de Vilamajor (1992), Selecta II (1992), Catalunya Medieval (Museu Diocesà i Generalitat de Catalunya, 1992), Selecta III (1992), Selecta IV (en homenatge al Dr. Pere Tarrés, 1993), Pere Coll (1993), Centre Artístic de Sant Lluc (1993), Selecta V, en homenatge a Mn. Ros Pintura Inèdita Catalana de finals dels segle XIX i principis del XX (1994), Selecta VI. Arquitectura rural de ná serre de Mantiqueira (Consulat General del Brasil, 1994), Subirachs, façana de la Passió (1995), Àfrica, Màscares i Escultures (1995), Art Design (1995), Festival de Cultura Nòrdica (Generalitat de Catalunya, 1995), L’estel d’Orient i Pintures Restaurades de Joan Llimona (1995), Aurèlia Muñoz i Isabel Pons (Generalitat de Catalunya, 1995), Xam (Generalitat de Catalunya i Consell de Cultura del Govern Balear, 1995), Angeli (organitzada per l’Institut Italià de Cultura, 1996), Actes Commeratius del XVI Centenari de la Mort del Bisbe Sant Pacià (1996), Sacras Moles (organitzada per la Junta de Castilla León i el Congrés Internacional d’Arquitectes, 1996), Aurelio Calderon (1996), Joan Vila Grau (Generalitat de Catalunya, 1996), Abraham Zabludovsky (organitzada per l’arquitecte Josep M. Botey, 1996), SOS Racisme (organitzat per aquesta entitat el 1996), Selecta VII (1996), Catalunya Restaura (Generalitat de Catalunya, 1997), Hiroshima: missatge de pau (Fundació pels drets col·lectius dels pobles i Museu d’Hiroshima del Japó-Departament de la Presidència de la Generalitat, 1997), Septem Gaudia (passat i present de la tradició dels goigs) (Amics dels Goigs de Barcelona-Museu Diocesà, 1997), 125è aniversari de la parròquia de la Concepció (Parròquia de la Concepció, 1997), Exposició de pessebres (Associació de Pessebristes de Barcelona, 1997), No els deixeu sols (Amics de la Gent Gran, 1998); Concurs d’idees de la construcció de la nova façana de la parròquia de Maria Mitjancera de totes les gràcies (Arquebisbat de Barcelona, 1998), Exposició de fotografies sobre la Catedral (Agrupació fotogràfica de Catalunya amb motiu dels 700 anys de la primera pedra gòtica de la Catedral, 1998), Carlo Mattioli (Institut d’Estudis Mediterranis, 1998), Madola (1998), Romà Vallès (Generalitat de Catalunya, 1998), Josep Bofill, pare (Associació de Pessebristes de Barcelona, 1998), Exposició de documents i fotografies de l’associació Orientació Catòlica Professional del Dependent (OCPD, 1999), Arimany (1999), Jacint Salvadó (Generalitat de Catalunya, 1999), Amhed Moustafa (Institut Català de la Mediterrània, 1999), Expo Mont-Real (Generalitat de Catalunya, 1999), Arquitectos Mejicanos (Ministerio de Fomento, Embajada de Méjico y Consulado en Barcelona, 1999), Muixart (1999), Mariano Rubio (Generalitat de Catalunya, 1999), Antoni Miró (Generalitat de Catalunya, 1999), Joan Mestres i Joan M. Rius (Associació de Pessebristes de Barcelona, 1999-2000), Exposició d’il·luminacions de Josep Batlle i Costa (1999-2000) Weissenhofsietlung Experimental Housing built for the Deutscher Werkbund, Stuttgart 1927 (Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, 1999-2000), Antològica Josep M. Forcada(2000), Santa Apol·lònia a Catalunya, exposició iconogràfica (Col·legi d’Odontòlegs de Catalunya, 2000).

Preservació i restauració de les obres

En el Museu Diocesà de Barcelona intentem estar a l’avantguarda de la investigació informàtica per a fer-ne ús i posar-la al servei del Patrimoni Cultural. Des de fa més de vint anys els membres del Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona hem cercat l’aplicació de la més moderna tecnologia per complir amb la nostra missió: la preservació dels fons patrimonials i la funció de posar-los a disposició de la societat tot respectant la seva idiosincràsia de la manera més digna possible. El Museu Diocesà juntament amb la Delegació del Patrimoni Cultural hem desenvolupat els sistemes Lumen per a la gestió d’arxius, museus i biblioteques. Tot el Museu (fitxes, fotografies, bibliografia...) està informatitzat amb aquest sistema.

El procés seguit en pergamins, papirs, manuscrits, incunables i llibres és el següent: Primerament, els originals es microfilmen, en blanc i negre o color, o es fotografien amb pel·lícules d’alta sensibilitat i amb llums que no excedeixen dels luxs permesos. Això garanteix la preservació de l’original, que ja mai més s’ha de tornar a tocar. El fet de passar l’escàner directament damunt els originals antics s’ha comprovat que és una barbaritat; a la curta o a la llarga es produeix un deteriorament irreversible. Posteriorment, els microfilms, de forma automàtica, es passen a informàtica, on són enfocats, programats i indexats. El resultat definitiu resta en un CDROM, que garanteix una durada gairebé indefinida davant dels grans dubtes i fallides dels actuals suports magnètics.

Els nostres sistemes "Lumen" permeten la informatització automàtica de tot tipus de documentació, imatges i so, tant actuals com antics. També permeten una senzilla i barata edició de llibres i facsímils, CDROM interactius, vídeos, etc., per a la seva comercialització o ús intern. A més, tenim la possibilitat que l’esmentada comercialització es pugui realitzar "on-line" a través d’Internet, que ens permet arribar a qualsevol indret del món.

Una de les aplicacions més notables de la informatització de la documentació amb el nostres sistemes és la restauració d’originals malmesos. La restauració es realitza per ordinador, evitant la laboriosa i costosa restauració directa de l’original. Ho aconseguim mitjançant la més escrupolosa i rendible inversió econòmica possible. Els avenços tècnics ens permeten fer possible aquesta doble finalitat, i així ho hem d’aprofitar.

Publicacions del Museu Diocesà de Barcelona

BASTARDES, R. Gènesi del Museu Diocesà de Barcelona, Barcelona, 1989.
FIGUEROLA, P.J., Guia del Museu Diocesà de Barcelona, Barcelona, 1991.
MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA, Pintura Catalana, Col·lecció inèdita del segle XIX, principis del XX. Selecta V, Barcelona, 1994.
SEPTEM GAUDIA (passat i present de la tradició dels goigs) CD rom doble, interactiu. Barcelona, 1997

Tornar