Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona

La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona va ser fundada pel bisbe Josep Climent l’any 1772, i és per tant la més antiga de la ciutat. Va ser el resultat de la fusió entre la biblioteca del Seminari Conciliar de Montalegre (l’anomenat Col·legi del Bisbe) i la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, dels pares jesuïtes, que havien estat expulsats de l’Estat Espanyol pel rei Carles III. En el moment de la fusió, el fons de la Biblioteca era d’uns 40.000 volums. L’any 1775 Fèlix Amat de Palou (1750-1824) rebé del rei el nomenament de bibliotecari. El succeí el seu nebot Ignasi Torres Amat (1768-1811), que inicià el Diccionario de escritores catalanes, llegant a la biblioteca tot el material utilitzat per a la seva elaboració. Amb la col·laboració eficaç de grans programes editorials per part de Fèlix Torres Amat (1772-1847), germà de l’anterior, es completà la generació dels Torres Amat, una època de gran vitalitat de la biblioteca, en la qual fins es dedicà una sala als “autors catalans”. El mateix Fèlix donà a aquesta sala una col·lecció de monedes (avui desapareguda) i una altra col·lecció de mineralogia i botànica de Catalunya, origen de l’actual museu de Geologia del Seminari. Tota aquesta tasca contribuí al moviment de la Renaixença catalana.

La Biblioteca romangué a l’edifici del Seminari, al costat de l’església de Betlem de la Rambla, fins al 1877. Des d’aleshores fins al 1882, en traslladar-se el Seminari a la casa Magarola (al carrer Tallers), la Biblioteca s’instal·là en el nou emplaçament. Poc després, un nou edifici fou construït per al Seminari al carrer de la Diputació, inaugurat el 1882, i també allà s’hi traslladà la Biblioteca, on hi ha romàs fins ara.

Durant la Guerra Civil de 1936-39, els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, tot i que una part foren cremats. Després del conflicte, la major part dels llibres tornaren al Seminari, on foren novament catalogats, primer manualment i, actualment per mitjans informàtics.

El fons que posseeix la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona gira entorn dels 500.000 volums. En destaquen la col·lecció d’incunables (90 exemplars), la de manuscrits (502 peces) i la de llibres editats al segle XVI (3.000 volums). També és molt important el fons de llibres editats abans del segle XX (més de cent mil) i la col·lecció de goigs (60.000). La Biblioteca s’ha anat enriquint en bona part gràcies a la donació de les biblioteques particulars de bisbes, canonges i preveres, moltes d’elles de notable valor. Les últimes (any 2001) han estat les biblioteques del Cardenal Gomà i del Dr. Isidre Gomà, insigne biblista. També s’hi troben en dipòsit una part de la Biblioteca del Centre de Pastoral Litúrgica (5.000 volums), la del Seminari d’Història Eclesiàstica contemporània «Mossèn Bonet Baltà» (10.000 volums) i el fons antic de la Biblioteca dels Carmelites Descalços de Catalunya (30.000 volums).

Actualment la Biblioteca, que està integrada dins del Seminari Conciliar de Barcelona, està en conveni amb la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filosofia de Catalunya, l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona, i ofereix als alumnes d’aquestes institucions el seu fons especialitzat en les matèries que s’imparteixen en els cursos respectius (filosofia, teologia, bíblia, espiritualitat, dret canònic, història de l’església, litúrgia, etc.). Aquesta finalitat universitària fa que estigui atenta a les subscripcions a revistes, més de 500 títols en l’actualitat. A més, donada la importància dels seu fons antic, participa en el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

Tornar